El 21 de març arriba la primavera, i també el Dia Mundial de la Poesia, declarat per la Unesco. Des de la Institució de les Lletres Catalanes, amb el recolzament i la col·laboració de tot un seguit d’institucions, s'mpulsa la celebració i organització d’un seguit d’actes, que en sumen més d’una trentena, a diferents poblacions del país. Algunes ja s’han celebrat durant el cap de setmana però avui dia 21 segur que tens alguna lectura o recital a prop de casa o de la feina!
MARTA PESSARRODONA I LA POESIA.
Aquest any 2011 Marta Pessarrodona ha escrit, expressament per a la celebració del Dia Mundial de la Poesia, un poema titulat Poesia: una visió personal.
El poema, en català, es traduirà a 20 llengües, les oficials de Catalunya i algunes d’escollides entre les que parlen altres ciutadans del país: armeni, alemany, amazic, anglès, àrab, castellà, danès, eslovè, francès, fula, gallec, hebreu, hindi, mandarí, persa, romanès, sard, serbi, serer i urdú.
El poema s’editarà amb un opuscle que es distribuirà, a partir del dia 21 de març, a les àrees de servei de les autopistes, a les biblioteques de tot el país i a la xarxa de centres del Consorci per a la Normalització Lingüística. L’opuscle també es podrà obtenir en les diferents accions de celebració del Dia Mundial que es preparen a les poblacions d’arreu del país.
POESIA : UNA VISIÓ PERSONAL
Al principi hi havia la Paraula
Sant Joan 1:1
Tal com va dir el prevere de les Mallorques:
guaita l’horitzó de les coses futures.
Enllà de l’Atlàntida, una poeta va predicar
que també pel passat pot fer-hi via.
Sabem que tot s’hi val si res no és mentida.
En el principi és la paraula i molt mimada.
Un súbdit britànic ens va ensenyar
que podíem envellir als trenta anys:
la reina d’ulls metamorfosats en perles,
en un mes de risc i crueltats variades.
A casa, un dandi ens escrivia l’epitafi:
el fred era ben a prop i un polsim de melanconia.
L’àngel, el del sant poeta, el de la creu,
per sort, ens va assenyalar ja de petites.
Després, l’hem hagut de venerar, cercar,
per a cadascuna de les seves visites.
Ningú no ens va prevenir de l’alt risc que corríem.
Ningú no ens va avisar que tot i tot canviaria.
És sempre la passió. A la prosa,
encara que florida, hi va l’amor.
És el cim de la piràmide literària i,
envejosos, la vesteixen de parenta captiva.
Llir entre cards de la nostra tradició, del nostre cavaller.
Rosa amb espines que fan brollar, amb sort, sang divina.
QUÈ POTS TROBAR A LA BIBLIOTECA DE MARTA PESSARRODONA?
Caterina Albert : un retrat
Donasses : primera sèrie
Fauna
França 1939 : la cultura catalana exiliada
Federica Montseny : un retrat
Marta Pessarrodona
Mercè Rodoreda : un retrat
