Anglada Camarasa és un dels pintors catalans més universals de tots els temps. Se'l pot vincular amb el Modernisme malgrat que la seva modernitat artística se li desvetllà a París –on visqué molts anys en la seva joventut- i no a casa en contacte amb el grup de “L’Avenç”. Després s'instal·là a Mallorca, i es refugià a Montserrat el 1937, abans d’exiliar-se a França. La seva obra, centrada voluntàriament en el plaer visual, és l'exponent d’una mena de parnassianisme pictòric que després de la primera Guerra Mundial va perdre actualitat a Europa. Tanmateix continuà prestigiada als Estats Units on ell exposà constantment fins la Guerra Civil. La Generalitat ha volgut homenatjar-lo amb motiu del cent-cinquantè aniversari de la seva naixença, per què és un dels grans noms de la cultura catalana.
L’Any Anglada Camarasa ha de servir per rememorar una de les figures més internacionals de la pintura catalana, la que més transcendència va tenir al món entre la mort de Marià Fortuny i l’eclosió de l'obra de Joan Miró i Salvador Dalí.
Tot i que en el mercat de l’art Anglada és el pintor català amb cotització més alta, només comparable a les dels esmentats Miró i Dalí, la seva absència de Catalunya la major part de la seva vida –primer a París, després a Mallorca i després a l’exili francès- han mantingut el seu nom una mica fora de imaginari col·lectiu, on són més presents noms com Rusiñol, Casas, Mir o Nonell, de gran vàlua també, però de menor consideració mundial que ell.
