El 1911, l’endemà de la creació de Der Rosenkavalier, Strauss i el seu poeta-llibretista desitgen renovar aquesta associació creativa i tramen una adaptació de Le Bourgeois Gentilhomme de Molière. Després de la seva revisió, s’estrena la versió definitiva l’any 1916 amb un èxit immediat. De colors mozartians, integra i conjuga el neoclassicisme i les danses populars de màscares italianes, els moments wagnerians més inflamats amb una cançó de bressol més pròpia de Schubert, i un llenguatge desacomplexat, flexible i expressiu al servei de la teatralitat.
Ariadne integra aquesta imatge pirandelliana del “teatre dins del teatre” i, sota una capa d’aparent comicitat, amaga els disgustos de l’amor i de la vida. Multiplicitat de sentiments en acció i un xoc de mons que finalment conviuen en la resignació d’un paradís inabastable.