Entrevista a Haritha Savithri
L'entrevista original en anglès la trobareu clicant aquí
Aprenent de la vida, mestra, mare i... artista. Mitjançant aquests conceptes ens podríem apropar a Haritha Savithri. Per tal de trencar el silenci ens ofereix una càlida tassa de té després d’haver acceptat amablement la nostra trobada. Esperem que gaudeixin d’aquest camí obert cap a una ment extraordinària i sempre generosa.
Com que les meves paraules són insuficients i no fan justícia a la seva pintura, el millor serà que ella mateixa ens respongui a unes senzilles preguntes sobre la seva visió sobre l'art. Jutgin vostès mateixos.
Vas començar a pintar sent molt jove. Pots compartir amb nosaltres el teu primer impuls artístic, el teu primer record amb el món plàstic?
El meu pare era professor d'art. Es va graduar a l'Escola d'Art més prestigiosa de Kerala. No obstant això, va decidir deixar que la seva filla seguís els seus propis instints des de la més ten-dra infància. No vaig tenir joguines, ja que aquestes van ser les meves aquarel·les de colors, pinzells i el meu paper per a pintar - de gran qualitat. Pintar era una fantàstica part de la meva vida. Quan vaig aprendre a caminar, a menjar i les rutines diàries, també vaig aprendre a agafar els pinzells adequadament. L'única norma que vaig rebre del meu pare va ser no fer servir el blanc artificial a les aquarel·les. Mirant retrospectivament, diria que aquesta lliber-tat em va ajudar a convertir-me realment en un esperit lliure, flexi-ble, adaptable i també receptiu artísticament
L’entorn en què et movies a la teva ciutat natal et no-dreix d’unes impressionants vistes: exuberants paisatges, boscos imponents, etc. L'experiència de la navegació des de la costa de Kerala està més enllà de les paraules. Quins són els elements, o les persones, que més t'han influït?
L'únic factor que m'ha influït ha estat la Natura. I penso en l'aigua: flueix, es canalitza, s'encrespa, cabal i torrent alhora. Llacuna, aiguamoll, escull. Rius que s'acosten a la badia, a la mar. Cada nit m'adormia escoltant la cadència de les onades de la mar Aràbiga. I podia veure la superfície platejada del riu entre les branques. També hi havia un estany proper.
Si observes amb atenció els meus quadres, apareixen de forma recurrent les tonalitats o matisos de verds i blaus. Si em demanes que et dibuixi una flor, em sortirà un nenúfar. M'encanta la presència de peixos en el ric i dens rerefons turquesa dels meus quadres. Quan reflexiono sobre quines altres persones o personatges m'han influenciat, no puc trobar resposta. Sento que tan sols la Mare Naturalesa és la que pot influir en un artista.
Com et prepares per abordar cadascun dels teus treballs? És a dir, el teu art és un camí - o un viatge-, amb valls i muntanyes, de quines fonts et nodreixes en aquesta senda tan solitària?
Normalment quan començo a pintar, hi ha d'haver un esbós. Tan sols això. La pintura es mostra, s'encarna. No la faig jo. Té el seu propi procés natural d'evolució. I en un moment determinat em diu que ja està, que és suficient. El llenç ja no em necessita. A més, suposo que qualsevol artista gaudeix experimentant amb estils i materials tant com jo. Has sentit parlar del pa d'or? És un material veritablement complex de treballar, però que produeix uns efectes increïbles. Jo l’he après a treballar de manera autodidacta. És així, intento seguir aquelles tècniques que m’impacten. Però no estic interessada a seguir un estil a cegues. Tracto d'aconseguir noves tècniques i fer-les servir per enriquir el meu estil.
Per cloure, pensant en l’ART en majúscules i la teva cerca d’inspiració, quin ha estat el teu acostament personal a noves idees, noves tècniques?
Desconec què fan altres artistes, però observo les obres produïdes pels meus favorits. M'encanta comprovar com han utilitzat materials i tècniques per obtenir el resultat desitjat. Per ser sincera, Gustav Klimt és definitivament el meu artista. Deixeu-m’ho aclarir aquí ... Mai imito, però intento aprendre com han treballat els artistes. Només m'interessen les seves tècniques. Potser és una manera una mica incorrecta de apropar-se a l'art, qui sap? ... però és així com treballo.
TEXT: Aoi a Sant Vicenç de Castellet / gener 2020
