Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EXPOSICIÓ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EXPOSICIÓ. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de març del 2021

Mirades de Futurs




Exposició fotogràfica que neix fruit del projecte de fotografia participativa i mentoria grupal elaborat pels nois i noies del GR16-18: Art per afrontar l’emancipació, de l’Associació Punt de Referència.

L’exposició  parteix de les seves reflexions, dubtes, experiències, inquietuds, somnis i reptes en relació al procés d’emancipació, obligat als 18 anys. Representa una mirada col·lectiva que ens convida a endinsar-nos en les seves vides per fer visible allò que sovint queda invisible.

Un repte afrontat amb imatges

Per al jovent tutelat, arribar a la majoria d’edat no és pas un somni, sinó un repte. Quan aquests adolescents tutelats per l’administració han d’emancipar-se, ho fan des d’una posició vulnerable per la seva experiència vital i perquè han de fer un sobreesforç per construir un futur digne, prevenint l’exclusió social a la que estan exposats.

Dirigit a adolescens d’entre 16 a 18 anys acollits en recursos residencials i que es troben en la darrera fase de tutela, el projecte GR 16-18 els proporciona l’acompanyament de mentores i mentors, joves voluntaris de 25 a 30 anys que els ajuden a guanyar en confiança, a pensar en el seu futur i prendre decisions. L’objectiu és millorar els seus recursos, posant èmfasi en les competències d’iniciativa, d’autoconeixement, d’expressió de les emocions i relacionals.

dissabte, 5 de desembre del 2020

EXPOSICIÓ


 L'exposició "Quaranta anys de creixement", que repassa la història dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) des del seu naixement, el 1979, pot visitar-se a la biblioteca del 9 de desembre al 8 de gener.

L'exposició presenta imatges, infografies i material representatiu dels 40 anys de l'empresa pública "amb més implementació al territori". D'aquesta manera, l'exposició presenta l'evolució dels vagons, la modernització de totes les línies del servei, així com un repàs dels moments clau de la companyia, com l'absorció del Cremallera de Núria el 1986, la posada en funcionament del Telecabina de la Molina el 1999 o el soterrament del tren a Terrassa el 1987, així com el perllongament de les dues capitals del Vallès Occidental, el 2015 i el 2017, respectivament.

divendres, 6 de març del 2020

Exposició de pintura




Entrevista a Haritha Savithri

L'entrevista original en anglès la trobareu clicant aquí

Aprenent de la vida, mestra, mare i... artista. Mitjançant aquests conceptes ens podríem apropar a Haritha Savithri. Per tal de trencar el silenci ens ofereix una càlida tassa de té després d’haver acceptat amablement la nostra trobada. Esperem que gaudeixin d’aquest camí obert cap a una ment extraordinària i sempre generosa.
Com que les meves paraules són insuficients i no fan justícia a la seva pintura, el millor serà que ella mateixa ens respongui a unes senzilles preguntes sobre la seva visió sobre l'art. Jutgin vostès mateixos.

Vas començar a pintar sent molt jove. Pots compartir amb nosaltres el teu primer impuls artístic, el teu primer record amb el món plàstic? 

El meu pare era professor d'art. Es va graduar a l'Escola d'Art més prestigiosa de Kerala. No obstant això, va decidir deixar que la seva filla seguís els seus propis instints des de la més ten-dra infància. No vaig tenir joguines, ja que aquestes van ser les meves aquarel·les de colors, pinzells i el meu paper per a pintar - de gran qualitat. Pintar era una fantàstica part de la meva vida. Quan vaig aprendre a caminar, a menjar i les rutines diàries, també vaig aprendre a agafar els pinzells adequadament. L'única norma que vaig rebre del meu pare va ser no fer servir el blanc artificial a les aquarel·les. Mirant retrospectivament, diria que aquesta lliber-tat em va ajudar a convertir-me realment en un esperit lliure, flexi-ble, adaptable i també receptiu artísticament

L’entorn en què et movies a la teva ciutat natal et no-dreix d’unes impressionants vistes: exuberants paisatges, boscos imponents, etc. L'experiència de la navegació des de la costa de Kerala està més enllà de les paraules. Quins són els elements, o les persones, que més t'han influït?

L'únic factor que m'ha influït ha estat la Natura. I penso en l'aigua: flueix, es canalitza, s'encrespa, cabal i torrent alhora. Llacuna, aiguamoll, escull. Rius que s'acosten a la badia, a la mar. Cada nit m'adormia escoltant la cadència de les onades de la mar Aràbiga. I podia veure la superfície platejada del riu entre les branques. També hi havia un estany proper.
Si observes amb atenció els meus quadres, apareixen de forma recurrent les tonalitats o matisos de verds i blaus. Si em demanes que et dibuixi una flor, em sortirà un nenúfar. M'encanta la presència de peixos en el ric i dens rerefons turquesa dels meus quadres. Quan reflexiono sobre quines altres persones o personatges m'han influenciat, no puc trobar resposta. Sento que tan sols la Mare Naturalesa és la que pot influir en un artista.

Com et prepares per abordar cadascun dels teus treballs? És a dir, el teu art és un camí - o un viatge-, amb valls i muntanyes, de quines fonts et nodreixes en aquesta senda tan solitària?

  Normalment quan començo a pintar, hi ha d'haver un esbós. Tan sols això. La pintura es mostra, s'encarna. No la faig jo. Té el seu propi procés natural d'evolució. I en un moment determinat em diu que ja està, que és suficient. El llenç ja no em necessita. A més, suposo que qualsevol artista gaudeix experimentant amb estils i materials tant com jo. Has sentit parlar del pa d'or? És un material veritablement complex de treballar, però que produeix uns efectes increïbles. Jo l’he après a treballar de manera autodidacta. És així, intento seguir aquelles tècniques que m’impacten. Però no estic interessada a seguir un estil a cegues. Tracto d'aconseguir noves tècniques i fer-les servir per enriquir el meu estil.

Per cloure, pensant en l’ART en majúscules i la teva cerca d’inspiració, quin ha estat el teu acostament personal a noves idees, noves tècniques?

Desconec què fan altres artistes, però observo les obres produïdes pels meus favorits. M'encanta comprovar com han utilitzat materials i tècniques per obtenir el resultat desitjat. Per ser sincera, Gustav Klimt és definitivament el meu artista. Deixeu-m’ho aclarir aquí ... Mai imito, però intento aprendre com han treballat els artistes. Només m'interessen les seves tècniques. Potser és una manera una mica incorrecta de apropar-se a l'art, qui sap? ... però és així com treballo.

TEXT: Aoi a Sant Vicenç de Castellet / gener 2020

dimecres, 19 de febrer del 2020

Exposició fotogràfica

L’estiu del 2017 l’Àlex, la Berta, la Clàudia, l’Edu, en Julià, la Maria, la Montse, en Nil, en Pep, en Quim i en Toni van participar amb PROIDE en un camp de treball solidari d’estiu a la capital de Madagascar. Allà van conèixer de primera mà la seva realitat i les dificultats amb les quals s’han d’enfrontar les famílies i, especialment, els infants. L’exposició és un intent de sintetitzar fotogràficament la seva estada a Anosible (el barri més pobre de la capital).


dilluns, 25 de novembre del 2019

Exposició


Reduïm residus! és una exposició que vol donar a conèixer als visitants les característiques i la importància de la gestió dels residus, per tal d’afavorir i incrementar la participació de la ciutadania en la presa de decisions ambientals. 
L’exposició, creada per la Gerència de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, vol sensibilitzar els joves i el públic general sobre la necessitat de respectar la piràmide de gestió de les escombraries, que comença per la prevenció o reducció de residus, segueix per la reutilització i el reciclatge i només acaba en el tractament en els casos en que sigui necessari. D’aquesta manera protegim el medi ambient i minimitzem les despeses de gestió.
  • La natura no fa residus. La natura és circular
  • Generem residus! De matèria primera a residu
  • Amaguem els residus sota l’estora? La gestió de les escombraries
  • Els protagonistes. Què hi va? Què no hi va?
  • Altres sistemes de recollida
  • Tot comença per tu: reduir, reciclar, reutilitzar
  • Coses que passen a la Terra: notícies breus sobre la producció i gestió de residus arreu del món.

dimecres, 6 de novembre del 2019

Exposició

Aquesta exposició té com a objectiu visibilitzar, a través de la  fotografia, els patrons cíclics de violència que es reprodueixen en les relacions d'abús i violència masclista. La mostra il·lustra, de manera gràfica, tant les fases d'aquest denominat cicle de violència (calma, angoixa, por, lluna de mel) com la influència emocional que aquest tipus de relacions tenen sobre els nois i noies que les experimenten.
"A tu també et pot passar" va ser realitzada per l'alumnat de 4rt d’ESO de l'IES Poeta Maragall durant el curs 2015-16, en el marc d'"Altaveus x la Igualtat", un projecte de de la Fundació Aroa per tractar d'exposar la normalització social que es produeix cap a aquest tipus de violències i la necessitat de promoure una manera de relacionar-nos més igualitària i saludable.
A través d'imatges, l'exposició vol mostrar: per una banda, el cicle de la violencia; i per l'altra, l’afectació emocional de les nenes, noies i dones que la pateixen, amb imatges simbòliques que volen transmetre els sentiments i emocions fruit d’aquestes vivències d’abús i que dificulten el seu procés de recuperació.

Exposició


dijous, 12 de setembre del 2019

EXPOSICIÓ


La segona planta de la biblioteca acull, del 13 de setembre  fins al 3 d'octubre, l’exposició itinerant organitzada per la Diputació de Barcelona “Desigualtat : fiscalitat i drets laborals”.
OXFAM INTERMÓN considera que la desigualtat és la principal barrera en la lluita contra la pobresa a tot el món. També a casa nostra. No podem romandre impassibles amb l’augment de la pobresa i la desigualtat ni tampoc amb les retallades en drets socials i en serveis públics que estem vivint a conseqüència de la crisi i de les mesures adoptades per fer-li front.

dimarts, 10 de setembre del 2019

Les cançons del 68

Què tenen en comú "Les rondes de vi", de Jaume Arnella; "Què volen aquesta gent?", de Maria del Mar Bonet; "L'estaca", de Lluís Llach; "La fera ferotge", d'Ovidi Montllor, "El burgès", de Pi de la Serra; "D'un temps, d'un país", de Raimon; "Noia de porcellana", de Pau Riba; "Paraules d'amor", de Joan Manuel Serrat; "L'home dibuixat", de Sisa, i "Petita festa", de Toti Soler? La resposta és la collita del 1968, un any clau per entendre la cançó catalana.
Amb motiu del 50è aniversari de les revoltes del Maig del 68, l'exposició "Les cançons del 68" fa un repàs per aquestes cançons emblemàtiques amb els seus autors i intèrprets per descobrir la gènesi de la cançó catalana.