Biblioteca Salvador Vives Casajuana: de juliol 2025

Els inicis de la biblioteca popular es remunten als primers anys vint quan la Sociedad Ateneu incorpora un servei de biblioteca per als seus socis. Posteriorment, l’any 37 hi ha un intent no consolidat de crear una biblioteca de caràcter popular que no fructificarà fins ben acabada la guerra, l’any 1950 i en data no casual del 18 de juliol s’inaugurarà amb la presència del bisbe de Vic i el prefecte de la Seu de Manresa.[1]. Les primeres bibliotecàries varen ser na Pilar Boleda, que va encarregar-se de la posada en funcionament i n'Eulàlia Mata Garriga –germana de la reconeguda pedagoga Marta Mata- que n’agafa les regnes a la setmana de la inauguració. Hem de recordar també l’ajudant que durant cinquanta-dos anys va estar entre aquestes prestatgeries plenes de llibres, na Marcel·lina Grau.

El fons comptava inicialment amb dos mil cinc-cents volums i una superfície de 75 m quadrats. Donat que la població en aquell moment era de poc més de quatre mil persones, teníem una ràtio de document per habitant inferior 1; és a dir 0,6 documents per habitant.

El fons documental així com les activitats proposades van anar augmentant. Gran impuls a les activitats culturals va donar la que seria la bibliotecària oficial i insigne de la biblioteca popular de Sant Vicenç de Castellet, M. Carme Grauvilardell, veïna del municipi i que després d’estudiar a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona substituí N'Eulàlia Mata que en guanyar les oposicions es traslladà a Barcelona.

Així s’inicien les “Vetllades Culturals”, s’incorpora un tocadiscs que omple de música els dissabtes al matí i comencen també els cursos de català. Van arribar a programar més de dues-centes Vetllades culturals que varen consolidar la biblioteca com a referent de la vida social i cultural santvicentina. Moltes vegades calia fer equilibris precaris per evitar la censura, donat que qualsevol acte havien de tenir l’autorització pertinent del Govern Civil, en una època en què el català estava prohibit. En paraules de M. Carme Grauvilardell “El que es buscava era mantenir viu el que es volia eliminar. Teníem assumit que calia conservar allò que era nostre (...) No fèiem pas conspiracions polítiques, simplement parlàvem de coses de Catalunya en català. Però en aquell temps, la normalitat no era normal”.

A la dècada dels setanta s’aprova l’ampliació de la biblioteca, que s’havia quedat tan petita “que no teníem ni per penjar els abrics”. Aquesta manca d’espai ha caracteritzat i condicionat el tarannà de l’equipament durant els seus primers seixanta anys. Així l’any 1983 s’inaugurava l’ampliació (amb l’expropiació del local contigu) i la biblioteca passa a tenir dos-cents cinquanta metres quadrats i més de vuit mil volums. És en el context d’aquesta ampliació que es consensua l’actual nom de Salvador Vives Casajuana, en honor al psiquiatre i humanista fill del municipi, amb el que en bonica coincidència comparteixen llurs inicials SVC.

A finals de la dècada dels vuitanta entren en joc els audiovisuals; La SVC va ser la 2a biblioteca en disposar-ne, fet que motivava molts usuaris de les poblacions veïnes a atansar-se a sant Vicenç. Al començament de la dècada dels noranta (1993) s’engega el projecte d’extensió bibliotecària a l'estiu amb el servei de “Bibliopiscina”, amb la idea d’oferir “l’oportunitat de retrobar-se amb la lectura en un espai inusual”.

Amb l’arribada dels audiovisuals i més de deu mil llibres, la biblioteca es torna a quedar petita. S’adequaren aleshores unes prestatgeries mòbils per facilitar l’emmagatzematge i la ubicació del fons. Es fa lloc també pels primers sis ordinadors (tres per usuaris i tres per al personal de la biblioteca). Va ser la primera biblioteca de la comarca a disposar-ne, i amb ells comença a fer-se realitat el projecte de xarxa integrada de biblioteques, ja que mitjançant el catàleg col·lectiu informatitzat es tenia accés als recursos d'altres 115 biblioteques municipals i a les bases de dades de les diferents universitats catalanes.

L’any 1995, amb la jubilació de la M. Carme Grauvilardell pren el relleu la que serà l’actual directora, M. Assumpta Haro, que continua la tasca de difusió cultural i col·laboració amb les entitats locals, com el centre Excursionista amb “L’anem a veure món”, el programa de parelles lingüístiques i els clubs de lectura. No només reprèn la tasca sinó que engegarà nous projectes i sabrà motivar i engrescar un equip tècnic al seu voltant amb qui ha continuat treballant fins avui dia, amb un tarannà obert i amable com la seva antecessora[2].

El nou mil·lenni fa palesa la necessitat d’ampliació de l’equipament. Internet arriba als terminals de la biblioteca que ara disposa de més de vint mil llibres (i tres mil audiovisuals) a disposició dels lectors. No serà, però fins després de la implementació del servei de wifi (2007), l’establiment de comptes propis a les xarxes socials (2009) que el 2014 es dona l’impuls definitiu per a un nou local. Serà el 27 de març del 2015 (amb gairebé trenta mil documents entre llibres i audiovisuals) i conjuntament amb la remodelació de la plaça Anselm Clavé, que s’inaugurà l’espai Ateneu - Biblioteca Salvador Vives Casajuana. Es tanca així un cicle en projectar la nova biblioteca al mateix indret on cent anys abans començà la singladura la vella biblioteca de l’Ateneu. El nou auditori o sala polivalent, anomenat M. Carme Grauvilardell per votació popular, serà el nexe d’unió “que lliga el passat, l’Ateneu, amb el futur, l’equipament cultural global que és aquesta nova biblioteca”, en paraules del mateix arquitecte, Marc Trepat.

Avui en dia, amb una població que ha sobrepassat els deu mil habitants, la biblioteca disposa de gairebé quaranta mil documents, entre llibres audiovisuals, revistes i mapes. És a dir, hem passat del 0,6 que assenyalàvem al principi a gairebé 4 documents per habitant. Però més enllà dels llibres i la seva quantitat, del servei d’auto préstec amb tecnologia RFID, dels ordinadors i connexió wifi a disposició dels usuaris, de les pàgines web i dels blogs, del treball en xarxa amb les biblioteques del territori que ens permet poder disposar del catàleg sencer, amb una trucada o un clic, són els usuaris i lectors santvicentins la raó de ser de la biblioteca. Són també els clubs de lectura, les presentacions de llibres, les xerrades, les exposicions, les visites escolars i professionals, les hores del conte, els intercanvis lingüístics, els treballs en grup, el via va dels conciutadans santvicentins que configuren i donen vida a la nostra biblioteca.

En el cinquantè aniversari la revista El Breny (núm. 264, novembre 2000) apuntava en aquesta direcció quan a l'editorial retia un sentit homenatge a la tasca feta: “La Biblioteca Popular Salvador Vives Casajuana ha estat durant cinquanta anys al servei de tota la ciutadania de Sant Vicenç, ha estat el pal de paller de la vida cultural del poble, ha impulsat i ha donat suport incondicional a multitud d’activitats de divulgació, formació i d’animació.”

En aquest sentit, s’expressava també, Josep Bach - el lector número 8-, quan s’alegrava que s’havia quedat petita “Que bé! És hora, doncs, de demanar-ne una nova ampliació. Ho faig confiant que aviat serà una nova realitat, a la vegada que crec que d’aquí a cinquanta anys en celebrarem el centenari i demanarem una altra ampliació, que serà el signe evident de la vitalitat de la nostra Biblioteca Popular i del nostre estimat Sant Vicenç de Castellet”.

Han passat vint-i-cinc anys, des del discurs i setanta-cinc des del seu inici i la nova biblioteca és una realitat; més de mil vuit-cents metres quadrats que no creiem que es quedin, ara si, petits, ans al contrari, ja van ser concebuts amb una estimació del creixement de la població. Potser ara que l’espai ha deixat de ser un problema es poden considerar altres aspectes com l’ampliació de l’horari, (en part suplert amb l’aula d’estudi nocturna), una aula multimèdia, l’aïllament sonor, serveis d’assessorament, adequació als nous suports i les noves tecnologies i allò que pugui convenir, tanmateix, i com deia el poeta i cantava Serrat, el camí es fa en caminar, i amb aquest tarannà seguirem, sobretot ara que sí que tenim lloc per penjar l’abric.

Convenim doncs amb en Josep Bach que la vitalitat de la primera biblioteca la va fer esdevenir petita i aquesta mateixa vitalitat l’ha engrandit convertint-la en un dels edificis més emblemàtics del municipi. Ara bé, també constatem el contrari, i és que aquesta gran aposta per l’Espai Ateneu - Biblioteca Salvador Vives Casajuana, els seus usos per part dels veïns i les associacions i entitats locals, els gairebé cinc mil inscrits, el mig milió de visites en aquests deu anys no són sinó el signe evident i la constatació de la vitalitat cultural dels santvicentins. Per molts anys!

Cites extretes de J. Bonvehí i J. Suades, “L’espai Ateneu; Història de la societat Ateneu i la Biblioteca Salvador Vives Casajuana”, Sant Vicenç de Castellet : Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, 2015

[1] El mateix dia que l’oficina de Caixa Manresa, promotor juntament amb la Diputació de Barcelona i l’ajuntament de l’equipament municipal

[2] El Breny (num.269, maig-juny 2001), amb motiu del 50è aniversari de la biblioteca, i respecte el relleu al capdavant de la biblioteca “dues generacions de bibliotecàries amb un mateix tarannà obert i amable”.

*Article publicat a la revista El Breny núm. 502.